Quines comunitats autònomes inverteixen més en prevenció i neteja forestal?

1. Introducció

A Espanya existeix una gran diferència en la manera com les comunitats autònomes inverteixen en la prevenció d’incendis. Andalusia és la que més ha destinat a aquestes tasques, amb més de 1.143 milions d’euros entre 2005 i 2022. A l’extrem contrari, Catalunya amb prou feines ha dedicat 40,3 milions en aquest mateix període, situant-se entre les últimes, juntament amb les Balears, Cantàbria, el País Basc, Astúries i Navarra.

La poca inversió i la desigualtat també es reflecteixen si analitzem la despesa per habitant o el pes de la prevenció dins dels pressupostos autonòmics. Algunes comunitats destinen només uns cèntims per cada 100 euros del seu pressupost.

Això té conseqüències clares: les regions amb menys inversió acumulen any rere any vegetació sense gestionar, fet que augmenta el risc i la intensitat dels incendis forestals. A més, moltes d’aquestes zones coincideixen amb territoris amb condicions climàtiques extremes, grans masses forestals contínues i denses o greus problemes de despoblament rural. Comunitats com Galícia, Astúries o Cantàbria, tot i no estar entre les que més inverteixen, presenten proporcions molt altes del seu territori cremat en els darrers anys.

En resum: la inversió en el món rural i en la prevenció d’incendis a Espanya és desigual i insuficient.

Qui gasta més en prevenció?

Entre 2005 i 2022, Andalusia va liderar la inversió amb 1.143 milions d’euros, seguida de Castella-la Manxa (653 milions) i Extremadura (294 milions). Catalunya, en canvi, només va destinar 40 milions, i Navarra tot just 12 milions.

Inversió total per comunitat (2005–2022):

  • Andalusia: 1.143 M€
  • Castella-la Manxa: 653 M€
  • Extremadura: 294 M€
  • Catalunya: 40 M€
  • Navarra: 12 M€

Inversió per càpita

Castella-la Manxa i Extremadura destaquen amb més de 15 € per habitant i any. Catalunya i Navarra no arriben als 0,7 €, cosa que significa que algunes comunitats inverteixen fins a 20 vegades menys per persona en prevenció.

Pes dins dels pressupostos autonòmics

L’esforç relatiu és molt baix. L’any 2022: Extremadura va destinar un 0,34% del seu pressupost a prevenció. Galícia, un 0,14%. Andalusia, un 0,08%. Castella i Lleó, només un 0,01%. Catalunya va registrar xifres gairebé simbòliques. Cap comunitat supera el 0,5% del pressupost total destinat a aquesta partida. Ninguna comunidad supera el 0,5% de su gasto total en esta partida.

El problema és evident: el món rural i els treballs de gestió forestal planificada no es prioritzen, fet que provoca que els boscos acumulin cada vegada més vegetació i estiguin cada cop més exposats a grans incendis forestals devastadors.

2. Comunitats amb major risc

Els incendis afecten sobretot el nord-oest peninsular.

  • Castella i Lleó és la comunitat amb més superfície cremada des del 2000: gairebé 793.000 hectàrees.
  • Galicia ocupa el segon lloc amb unes 761.000 hectàrees.

Si parlem en proporció del territori:

  • Cantàbria ha perdut el 35,5% de la seva superfície.
  • Astúries, el 26,6%.
  • Galícia, el 25,7%.

La contradicció és clara: les comunitats amb més superfície arrasada no són les que més han invertit en prevenció. Astúries, Cantàbria i Galícia han mantingut pressupostos modestos tot i enfrontar-se als percentatges més alts de territori cremat.

3. Com revertir la tendència

Evolució històrica de l’esforç en prevenció

Espanya va assolir el seu màxim el 2009, amb 350 milions d’euros anuals en prevenció. Després de la crisi del 2008, les retallades van reduir el pressupost a menys de la meitat: 175 milions el 2022.

  • Andalusia va retallar un 67%.
  • Castella i Lleó, un 86%.
  • Galícia només va reduir un 5%.
  • Catalunya, tot i partir de xifres baixes, va duplicar la seva inversió des de 2009.

El 2025 apareixen alguns senyals de canvi: Andalusia ha aprovat 146 milions. Castella-la Manxa, 60 milions. Castella i Lleó ha elevat el pressupost fins als 74 milions. Tot i això, aquestes millores arriben de manera reactiva, després de més d’una dècada de molt baixa inversió.

Tendències demogràfiques i risc d’incendis

El despoblament rural i l’envelliment de la població agreugen la situació. L’abandonament de l’agricultura, la ramaderia extensiva i moltes activitats forestals ha provocat la desaparició del mosaic territorial i dels tallafocs mantinguts indirectament. Això fa que els boscos acumulin més matoll i biomassa any rere any.

El 99,6% dels municipis més despoblats d’Espanya han patit incendis en els darrers 30 anys, fet que evidencia com el foc afecta especialment l’Espanya buidada.

Algunes iniciatives busquen frenar aquesta tendència, com el pasturatge preventiu o la creació d’ocupació forestal local. La gestió social del territori esdevé tan important com la inversió econòmica.

4. Impacte: desigualtats i conseqüències

La manca d’inversió deixa els boscos més carregats de vegetació i més vulnerables, generant costos molt superiors a llarg termini. Espanya gasta un 137% més en extinció que en prevenció. És a dir, s’inverteix molt més a apagar incendis que a evitar-los.

L’evidència és clara: cada euro invertit en prevenció pot estalviar fins a deu euros en danys i tasques d’extinció. Tot i això, comunitats amb alt risc com Castella i Lleó o Astúries han mantingut durant anys pressupostos mínims, pagant després el preu en forma d’incendis devastadors.

5. Conclusions

La prevenció d’incendis forestals a Espanya afronta tres grans reptes:

  1. Manca d’inversió en gestió forestal: grans diferències entre comunitats i un pes molt baix als pressupostos per gestionar els boscos i impulsar l’economia rural.
  1. Risc creixent als nostres boscos: zones com Cantàbria o Galícia han cremat en proporcions alarmants mentre els boscos continuen acumulant vegetació any rere any.
  2. Demografia adversa: el despoblament i l’envelliment del sector primari deixen el territori sense activitat econòmica, augmentant el combustible vegetal.

Recomanacions clau:

  • Augmentar la finançament fins a assolir la mitjana europea.
  • Reduir una càrrega documental i burocràtica excessiva per als actors del sector primari.
  • Promoure i finançar actuacions de gestió forestal sostenible.
  • Apostar per un món rural fort com a motor econòmic del país.

En resum, invertir en prevenció és invertir amb intel·ligència.Sense una estratègia real i equilibrada, el foc continuarà arrasant cada estiu allò que s’intenta estalviar a l’hivern.

6. Fonts


Altres articles del nostre blog que et poden interessar!

caCatalà
¿En qué podemos ayudarte?