Evolució del pressupost en prevenció i extinció d’incendis a Espanya (2000–2024)

1. Introducció

L’estiu de 2025 va deixar imatges que ningú oblida: més de 400.000 hectàrees cremades, pobles desallotjats i pèrdues humanes. No va ser un fet aïllat, sinó el reflex d’un problema de fons: Espanya ha reduït els recursos destinats a la prevenció d’incendis i ha mantingut gairebé sense canvis la despesa per apagar-los..

Aquest article repassa com ha evolucionat el pressupost en prevenció i extinció d’incendis entre 2000 i 2024, a partir de dades oficials del Ministeri per a la Transició Ecològica i de l’Associació Nacional d’Empreses Forestals (ASEMFO). 

Les conclusions són clares:

• Hi va haver retallades molt fortes en prevenció després de la crisi del 2008 (més del 50%).
• Existeixen grans desigualtats entre comunitats autònomes, deixant les zones rurals més exposades amb menys recursos.
  

El missatge és directe: no invertir en prevenció surt molt més car,no només en diners, sinó també en vides i en pèrdua de patrimoni natural.

2. Estratègies i evolució pressupostària

Auge i caiguda de la despesa

A començaments dels anys 2000, la inversió forestal va créixer de manera constant. L’any 2009 es va assolir el rècord: 1.742 milions d’euros en total, dels quals 364 milions es van destinar a prevenció..

Amb la crisi del 2008 tot va canviar. El 2011, la prevenció es va reduir fins als 142 milionsuna retallada del 57% en un sol any. Des d’aleshores, mai no s’han recuperat els nivells anteriors. El 2022, amb prou feines s’arribava als 175 milions, la meitat del que s’invertia el 2009.Mentrestant, la despesa en extinció s’ha mantingut relativament estable, al voltant dels 417 milions d’euros anuals..

Això reflecteix una decisió errònia: es va retallar allò que no es veu (prevenir) i es va mantenir allò urgent (apagar focs).Però apagar sense prevenir és com treure aigua d’un vaixell sense reparar el forat.

Desigualtat territorial

Com que la gestió depèn de les comunitats autònomes, les diferències són enormes:

• Andalusia lidera amb més de 300 milions d’euros el 2022, fins i tot per sobre de l’Estat.
• Castella i Lleó o Castella-la Manxa superen els 100 milions cadascuna.
• A l’altre extrem, Cantàbria i Navarra amb prou feines arriben als 7–8 milions..

No es tracta només de mida o població. També hi influeixen les prioritats polítiques i la capacitat econòmica. Territoris amb grans masses forestals i menys recursos, com Castella i Lleó o Extremadura, no poden invertir per hectàrea el mateix que comunitats urbanes com Madrid, on la diferència pot arribar a ser 50 vegades superior..

A això s’hi afegeix la manca de transparència: el 2023 Greenpeace va denunciar que només quatre comunitats oferien informació clara sobre la inversió real en prevenció, fet que dificulta una estratègia comuna a tot l’Estat.

Factors demogràfics i ambientals: una tempesta perfecta

Les retallades no actuen soles, sinó que es combinen amb altres factors que incrementen el risc:

• Canvi climàtic: estius més llargs, temperatures extremes i sequeres creen l’escenari ideal per a incendis incontrolables.
• Despoblament rural: l’abandonament del camp ha fet desaparèixer pràctiques com la ramaderia extensiva o els aprofitaments forestals, que mantenien els boscos nets.
• Manca de professionals: les retallades posteriors al 2008 van provocar la sortida de molts treballadors forestals del sector. Avui falten mans i experiència, especialment a les zones despoblades.
  

El resultat és clar: tenim més bosc que mai (18 milions d’hectàrees davant les 12 milions dels anys 70)però menys recursos humans i econòmics per cuidar-lo.

3. Impacte i oportunitats

L’impacte dels incendis és devastador. Apagar un incendi costa aproximadament 19.000 € per hectàrea.Només el 2025, extingir les prop de 100.000 hectàrees cremades suposarà més de 1.800 milions d’euros,una xifra superior a tot el pressupost forestal anual de l’Estat. I això sense comptar els danys en biodiversitat, turisme, salut pública o la pèrdua de pobles sencers.

Però no tot és negatiu: també hi ha oportunitats.

• La prevenció és rendible: cada euro destinat a netejar boscos, crear tallafocs o fomentar la ramaderia extensiva estalvia desenes d’euros en extinció.
• Solidaritat entre territoris: un fons estatal o europeu podria equilibrar les diferències entre comunitats perquè cap territori quedi desprotegit.
• Revitalització del medi rural: impulsar l’ocupació forestal, programes com les “ovelles bomberes” i activitats econòmiques al camp reduiria el risc d’incendis i ajudaria a fixar població.
  
• Aposta per la innovació: drons, sistemes de detecció precoç i dades obertes permetrien anticipar el foc i coordinar millor la resposta.
  

4. Conclusions

Entre 2000 i 2024, Espanya ha retallat justament allò que més necessitava: a prevenció d’incendisLes retallades posteriors al 2008 no s’han recuperat i les desigualtats entre comunitats deixen els territoris més vulnerables amb menys protecció.

Si a això hi afegim un clima cada vegada més extrem i l’abandonament del món rural, el resultat són incendis més freqüents, més ràpids i més destructius.

Però encara hi som a temps. Si entenem que la prevenció no és una despesa, sinó una inversió,Espanya pot estalviar milers de milions d’euros, salvar vides i protegir la seva riquesa natural.

L’estiu negre del 2025 és una advertència dolorosa, però també una oportunitat: invertir avui perquè el futur no es cremi demà..

5. Fonts principals

• ASEMFO (Ministerio de Transición Ecológica) – Informes de inversión forestal 2000-2022.
• RTVE Noticias – La masa forestal ha crecido, pero la inversión cae.
• Cadena SER  – España reduce un 51% la prevención de incendios desde 2009.
• ABC– Datos por comunidades: de Galicia a Extremadura y Castilla y León.
• Newtral – Diferencias autonómicas: Andalucía, Castilla-La Mancha, Cantabria, Navarra.
• Greenpeace (2023) – Denuncia sobre falta de transparencia en presupuestos autonómicos.